Akzidenz-Grotesk VS Helvètica

L’Helvètica és una tipografia molt rellevant en el món del disseny gràfic i l’escriptura. Va ser creada per Max Miedinger conjuntament amb Edouard Hoffmann al 1957 per la fundació de tipografies Haas'sche Schriftgieberei (també coneguda com "Haas") de Basilea, Suïssa. L‘importància que ha obtingut aquesta tipografia no ha estat en va o una tendència, per molt que hagi ha estat criticada. L’Helvètica es una tipografia molt clara, neutral i que facilita molt la lectura, d’aquí molt dels seus usos en espais públics arreu del mon. La seva composició és molt senzilla i ordenada eliminant tots els elements superflus d’altres tipografies, aquesta senzillesa li aporta una aire fresc i fa que aporti modernitat. A part de aquets valors l’Helvètica també va se creada en el moment oportú, a finals dels 50 després d’haver finalitzat la segona guerra mundial i en ple creixement econòmic, on tot estava per fer. Però l’Helvètica no va ser dissenyada de zero sinó que ve a ser una readaptació o redisseny de una tipografia ja existent, Akzidenz-Grotesk, creada per la fonedora de tipografies H. Berthold a Berlin l’any 1896. És aquí on vull realitzar una comparativa entre una i altre tipografia, veien així si els mèrits de l’Helvètica són merescuts o simplement oportunistes. A continuació veiem les lletres més diferenciadores de ambdues tipografies, mostrant les diferencies entre elles.

Després d’analitzar els conjunts de lletres anteriors jo personalment me quedat sorprès al comparar-les, veien que les modificacions són mínimes i que els elements més estètics els incorporava l’helvètica. Fet que sobta ja que al pensar que es una tipografia més moderna, serà més neta i rectilínia que la seva antecessora, i en aquet cas veiem que no. Un dels elements més diferenciadors són els acabats de les lletres C i G, on veiem que en l’Helvètica acaben completament rectes respecte al pla i en l’AG formen un angle de 15° respecte a ell. Altres elements diferenciadors són l’extensió de la part inferior de la J de l’Helvètica, fet que fa que la jota sigui més entenedora actualment. En el cas de la R veiem que en la tipografia creada a Suïssa la pota fa un efecte d’ona en comtes de recta com la seva mare, personalment no es una millora important però si que li treu agressivitat a la lletra. En la Q el tic que trenca el cercle per diferencial de la O en l’Helvètica s’ha estes respecte a la Akzidenz-Grotesk, ara el  tic travessa tot el cercle de la Q, mentre que abans nomes sortia a l’exterior.

En conclusió veiem que totes elles són grans tipografies, clares i concises, i que una té unes qualitats millors respecte l’altre i viceversa. Però realment veiem que l’Helvètica és poc diferenciadora respecte a la seva font d’inspiració, veient que uns lleugers matisos la diferencien de la AG. Per tant crec que la importància que té l’Helvètica a nivell mundial es degut en gran part a que el senyor H. Berthold va crear una gran tipografia, la Akzidenz-Grotesk. I que gràcies a la  Akzidenz l’Helvètica és la tipografia què és. Vull dona força a la Akzidenz-Grotesk ja que no ha estat tan rellevant a nivell global com la seva successora, quan ella va ser la mare dels ous, sen una tipografia trencadora en el temps de la seva creació, però no va irrompre tant en el sector com l’Helvètica.

Dos grans tipografies, similars, però una va ser creada en el moment oportú i donant-li una fama que no és 100% merescuda.