Avans i després, logo Piaggio

Piaggio és una companya italiana fundada per Rinaldo Piaggio al 1884. Piaggio va començar fabricant trens, posteriorment avions, motos i cotxes. Però la fama de la marca va venir gràcies a un nou format de la motocicleta, la scooter, amb el seu emblemàtic model anomenat Vespa. Model que va revolucionar el mercat sen un vehicle tant per homes com per a dones, fàcil de conduir, durador i a més agradable a la vista. La primera Vespa fou creada al 1946 i en menys de 10 anys ja s’havien venut més d’un milió. Com tota marca necessitava una imatge que identifiques marca i model. A continuació comentaré l’evolució del logotip de Piaggio en el món de les motocicletes.

Logo 1946

Logo actual

 A l’any 1945 neix el primer logotip que representa a la marca. Aquest consta d’una forma rectangular amb una punxa sinuosa a la part inferior. El logotip al emprar-se principalment en la carrosseria de les motocicletes té més una forma d’anagrama que d’imatge corporativa. En l’interior d’aquest veiem que esta dividit per dos blaus en la diagonal de la forma, tenint un blau bandera en el costat esquerra i un cian en el dret. En la part esquerra trobem una enorme ”P” de color blanc, fent referència a la marca, on  en l’altre costat veiem escrit el nom de Piaggio per complet. En definitiva un logotip poc característic i poc simbòlic.

Al 1967 Piaggio decideix renovar la seva imatge corporativa, per això demanà l’encàrrec al dissenyador Emilio de Silva. En aquest moment l’empresa ja esta consolidada en el mercat de les motocicletes, sen un referent en el món de les scooters. En aquest nou disseny veiem molt més contingut i valors que no s’apreciaven en l’anterior. Veiem que conserva referents de l’antic logotip com el color blau bandera i el nom de la marca Piaggio al centre en blanc. A l’interior del logo veiem una espècie de símbol, aquest esta format per la unió de la “P” i la “G”, que componen el nom de Piaggio. Però no estan fusionades envà , la seva mescla representa una vespa, fent així el dissenyador referència al model de la marca. El model de scooter és diu així per que el seu fundador va trobar una similitud en aquest insecte, veien que la motocicleta és estreta a la part frontal i a la posterior es molt més ample.  

Un altre lligam en el model és la forma del logotip, hexagonal, fent referència així a un rusc de vespes. En aquest nou disseny ja veiem una relació més estreta entre marca i model, on trobo impecable i sublim la sinuositat en  que s’ha introduït els elements relacionats amb la Vespa dins el logotip de la marca. Sense saber totes aquestes característiques del logo ens aporta frescor en la composició i un missatge clar de la marca que representa. Donant una imatge moderna, resultat d’això és que avui en dia després de gairebé 50 anys aquesta segueix sent la imatge de l’empresa.

Moritz, la cervesa de Barcelona

Moritz és una marca de cervesa catalana, va ser creada al 1856 per el francès Loui Moritz Trautmann.La marca ha passat de generació en generació, vivint moments gloriosos i d’altres que no tant, fins al punt de desaparèixer al 1978 per la crisi del petroli que afectava en aquella època. Moritz torna a renéixer al 2004 de mans de la 5a i 6a generació familiar.

En el pas del temps Moritz sempre ha tingut molt clar els seus valors, i sempre s’ha representat com la cervesa de Barcelona. Una mostra d’això és l’etiquetatge en català i el seu interès per a rehabilitacions arquitectòniques de la ciutat comtal.

A continuació analitzarem l’etiquetatge que acompanya a les cerveses Moritz a partir del 2004, un etiquetatge carregat d’història i valors. L’etiquetatge en les ampolles de vidre ve donada en tres parts, com en la majoria de cerveses. Etiqueta del coll, del cos frontal i cos posterior. Totes tres etiquetes estan relacionades entre elles, crear homogeneïtat a la composició de l’ampolla. El groc mostassa  i el blau cobalt són els colors principals que formen la imatge de l’empresa, el daurat també esta present en l’etiqueta, color que va relacionat estretament amb la cervesa per la seva similitud amb el color d’aquesta. Veiem que les tres etiquetes comparteixen un fons floral en blanc i groc, aquest motiu ens transmet en una altra època, demostrant que la marca ja té una història, i per tant un lloc en el món de la cervesa.

En l’etiqueta principal veiem el logotip actual que representa la marca, consta de una M majúscula al fons i el nom de Moritz a sobre. Aquesta tipografia és clara i rectilínia, també veiem la icona d’una gerra de cervesa i l’any de la fundació de la marca, 1856.  Una de les coses que crida l’atenció d’aquest disseny, és que en totes les etiquetes que la componen veiem el logotip de original amb el que és va fundar la marca. Aquest d’un estil molt més clàssic i no tant entenedor com l’actual, però que encaixa perfectament en el disseny de l’ampolla. Si ens fixem  al costat del logotip esmentat , podem veure dues medalles, una a cada costat. Aquestes medalles van ser guanyades per la cervesa Moritz l’any 1888 a Barcelona hi ha París 1889, a l’exposició Universal de París  i de Barcelona. Aquesta referència als premis guanyats, juntament amb la imatge inicial de l’empresa ens vol transmetre, que Moritz té una qualitat i una història demostrable. Un dels altres temes rellevants del disseny de l’etiquetatge és l’idioma, el català, com ja s’ha esmentat abans. El català es present en tota l’escriptura excepte en la part frontal on també hi ha escrit cervesa en francès i castellà. Aquest punt diu molt de l’empresa i el lligam que té amb Catalunya i Barcelona.  Fet que fa que pugui tenir més acceptació per als consumidors catalans, però més repulsa a la resta del estat. Mostrant així que la cervesa Moritz té uns valors i malgrat la complexitat del mercat ella els segueix defenent, consolidant-se com la Cerveza de Barcelona.

Com a conclusió veiem un disseny homogeni en les tres parts de l’etiquetatge, que ens mostren el present i el passat de la marca, i que Moritz és i se sent una cervesa catalana.  

  

Akzidenz-Grotesk VS Helvètica

L’Helvètica és una tipografia molt rellevant en el món del disseny gràfic i l’escriptura. Va ser creada per Max Miedinger conjuntament amb Edouard Hoffmann al 1957 per la fundació de tipografies Haas'sche Schriftgieberei (també coneguda com "Haas") de Basilea, Suïssa. L‘importància que ha obtingut aquesta tipografia no ha estat en va o una tendència, per molt que hagi ha estat criticada. L’Helvètica es una tipografia molt clara, neutral i que facilita molt la lectura, d’aquí molt dels seus usos en espais públics arreu del mon. La seva composició és molt senzilla i ordenada eliminant tots els elements superflus d’altres tipografies, aquesta senzillesa li aporta una aire fresc i fa que aporti modernitat. A part de aquets valors l’Helvètica també va se creada en el moment oportú, a finals dels 50 després d’haver finalitzat la segona guerra mundial i en ple creixement econòmic, on tot estava per fer. Però l’Helvètica no va ser dissenyada de zero sinó que ve a ser una readaptació o redisseny de una tipografia ja existent, Akzidenz-Grotesk, creada per la fonedora de tipografies H. Berthold a Berlin l’any 1896. És aquí on vull realitzar una comparativa entre una i altre tipografia, veien així si els mèrits de l’Helvètica són merescuts o simplement oportunistes. A continuació veiem les lletres més diferenciadores de ambdues tipografies, mostrant les diferencies entre elles.

Després d’analitzar els conjunts de lletres anteriors jo personalment me quedat sorprès al comparar-les, veien que les modificacions són mínimes i que els elements més estètics els incorporava l’helvètica. Fet que sobta ja que al pensar que es una tipografia més moderna, serà més neta i rectilínia que la seva antecessora, i en aquet cas veiem que no. Un dels elements més diferenciadors són els acabats de les lletres C i G, on veiem que en l’Helvètica acaben completament rectes respecte al pla i en l’AG formen un angle de 15° respecte a ell. Altres elements diferenciadors són l’extensió de la part inferior de la J de l’Helvètica, fet que fa que la jota sigui més entenedora actualment. En el cas de la R veiem que en la tipografia creada a Suïssa la pota fa un efecte d’ona en comtes de recta com la seva mare, personalment no es una millora important però si que li treu agressivitat a la lletra. En la Q el tic que trenca el cercle per diferencial de la O en l’Helvètica s’ha estes respecte a la Akzidenz-Grotesk, ara el  tic travessa tot el cercle de la Q, mentre que abans nomes sortia a l’exterior.

En conclusió veiem que totes elles són grans tipografies, clares i concises, i que una té unes qualitats millors respecte l’altre i viceversa. Però realment veiem que l’Helvètica és poc diferenciadora respecte a la seva font d’inspiració, veient que uns lleugers matisos la diferencien de la AG. Per tant crec que la importància que té l’Helvètica a nivell mundial es degut en gran part a que el senyor H. Berthold va crear una gran tipografia, la Akzidenz-Grotesk. I que gràcies a la  Akzidenz l’Helvètica és la tipografia què és. Vull dona força a la Akzidenz-Grotesk ja que no ha estat tan rellevant a nivell global com la seva successora, quan ella va ser la mare dels ous, sen una tipografia trencadora en el temps de la seva creació, però no va irrompre tant en el sector com l’Helvètica.

Dos grans tipografies, similars, però una va ser creada en el moment oportú i donant-li una fama que no és 100% merescuda.